La meva visió serà com a mestra que ha viscut l’escola des de dins al llarg de més de trenta anys.
Durant tot aquest temps l’escola ha sofert una gran evolució.
La meva primera escola va ser com a mestra substituta en una escola unitària on els nenes anaven amb el mestre i les nenes amb la mestra . Tenia nenes des dels 6 anys fins als catorze. Als matins fèiem les assignatures corresponents i per les tardes ens dedicàvem més que res a fer labors. En total m’hi vaig estar tres mesos i mig. Me’n recordo que a final de curs es passava una prova per comprovar si les alumnes tenien els coneixements suficients per passar de curs.
Llavors treballàvem fins a mig juliol i aquest mes, només fèiem classe pels matins i jo em passava totes les tardes corregint els exàmens.
La meva incorporació com a mestra propietària va ser al finals del anys 60 a una escola rural al Pirineu on hi havia nens i nenes de totes les edats des de parvulari fins a 8è . En total eren 17 però malgrat no se molts si que representava una gran dedicació per part meva per tal de distribuir bé el temps per dedicar a cada grup, i al mateix temps que els altres tinguessin treball suficient per fer. Els dissabtes pel matí també es treballava, s’explicava a tots l’evangeli que tocava aquell diumenge i se’n feia un dibuix i una petita còpia. També vaig començar a fer classes de comptabilitat a noies més grans i les portava a examinar a Lleida. Allí hi vaig romandre 3 cursos.
El 1971 vaig aterrar a Santa Maria de Barbarà (Avui Barberà del Vallès). Aquell any s’hi havia obert un col•legi nou dit Elisa Badia i faltaven mestres, en total crec que ens hi varem incorporar uns 8. En quest col•legi cada mestre/mestra tenia un curs(,màxim dos) amb la curiositat de que els nens anaven amb el mestre i les nenes amb la mestra. A part de no anar junts també estaven en diferents parts de l’edifici, encara que es ajuntaven a l’hora del pati. Les classes eren molt nombroses i passaven de la quarantena d’alumnes per aula.
Del 1980 fins al 1989 vaig treballar a l'Escola Espanyola de la Massana al Principat d'Andorra on se seguia el mateix sistema d'ensenyament que l'espanyol.
Des de l'inici de l'exercici de la meva carrera he viscut molts canvis en l’ensenyança. Al començament ( anys 60) , l’únic llibre que existia eren les enciclopèdies. En un sol llibre si trobaven totes les matèries. Al finalitzar aquella dècada això va canviar i cada matèria tenia el seu llibre corresponent i es va fer més palès quan el 1970 es va promulgar la Ley General de Educación , que dividia l’ensenyament en tres cicles: Cicle Inicial , Cicle Mig i 3er cicle (Cicle Superior). Durava dels 6 als 14 anys.
El 1990 es va promulgar la LOGSE ( Ley Orgánica General del Sistema Educativo ) on quedava estipulat l’Educació Primària Obligatòria del 6 als 12 anys.
I a partir d’aquí acaba la meva vivència ja que encara que s’ha promulgat alguna Llei més i s`han fet canvis dins de l’escola, això ja queda fora de la meva història.
Cristina Bergués
0 comentarios:
Publicar un comentario