Felicitacón de Navidad

Fem, un mon millor i que la pau i la felicitat sigui present en cada reco del la terra.
Els alumnes de i tu perquè no? Us desitgem Felicitat i Prosperitat per tothom .
Bon Nadal i que el proper any 2009 sigui venturós.

¿Cómo lo hacíamos sin plástico?

Entonces como no habia plasticos, o no se utilizaba todavia como envase, así que aunque habia agua corriente, la gente prefería el agua de fuente, aquí en barbera pasaban camiones con garrafas de agua para vender, cada uno tenia una bocina característica para saber quien era, incluso en las fabricas se colgaba un botijo de arcilla del todos podian beber. Si tu entregabas una vacía te daban una llena así que no se desechaba ningun envase, el agua se extraía de la fuente de Can Llobateres y la competencia venia de San Feliu del racó pasaban por la zona industrial y por la ciudad.
En cuanto a la compra de comida se utilizaba un cenacho (un cesto de mimbre) para transportarla, todo era a granel así se utilizaba papel de estraza a veces en forma de cucurucho o tipo bolsa pero sin asas, siempre todo de papel.Los yogures en vidrio y retornables, la leche tambiem.

Frnacesc Roig, Encarna Ramos, Maria García.

Fabricació plàsctic

El desenvolupament d'aquestes substàncies es va iniciar en 1860, quan l'inventor nord-americà Wesley Hyatt va desenvolupar un mètode de processament a pressió de la piroxilina, un nitrat de cel·lulosa de baixa nitració tractat prèviament amb alcanfor i una quantitat mínima d'alcohol. El seu producte, patentat amb el nom de cel·luloide, es va utilitzar per a fabricar diferents objectes, des de plaques dentals a colls de camisa i també el cinema
Els plàstics s'empren també per a fabricar carcasses per a equips d'oficina, dispositius electrònics, accessoris petits i eines, joguines, maletes i equip esportiu.
Una de les operacions més comunes és la extrusió. Una màquina de extrusió consisteix en un aparell que bomba el plàstic a través d'un motlle amb la forma desitjada.

Reciclatge i medi ambient

És fàcil percebre com les deixalles plàstiques, per exemple d'envasos de líquids com l'oli de cuina, no són susceptibles d'assimilar-se de nou en la naturalesa, perquè el seu material triga aproximadament uns 500 anys en degradar-se.
Davant aquesta realitat, s'ha establert el reciclatge de tals productes de plàstic, que ha consistit bàsicament en recollir-los, netejar-los, seleccionar-los per tipus de material i fondre'ls de nou per a usar-los com matèria primera addicional, alternativa o substituta per al modelat d'altres productes.
Josefa Sanchez, Frnacisco Gomez, Isaac Macho, Eduardo Redondo, Teresa Tomás.

Com es feia sense tetrabrik?

Ara es fa servir en productes com llet, galetes, sucs i vi, com que abans no es feia servir el tetrabrik, la llet l’anàvem a buscar a les granges, feiem servir una lletera d’alumini o segons el poble fins i tot anaven per les cases de la gent venent-la, a més calia bullir la llet per tal d’eliminar els microbis, que també es feia en un gerro de cuina no en el microones. Com era llet natural se li feina una capa de nata que al que li agradava la posava a un tros de pa i se la menjava.

Les galetes es compraven en llaunes metàl·liques, o en caixes de cartró,

El suc llavors no el venien en botigues, un se’l feia a casa natural, i era molt millor, ja que mantenia totes les seves vitamines.

En quant al vi, es venia en ampolles de vidre, en bota, en garrafa o en barrica que un havia de curar amb sofre perquè el vi no l’agries.

Francisco menor, José Priego, Lorenzo Ojeda, Mª Rosa Olivera,Manuel Estrada, Clementa Molina, Maria Zarco, Alfonso Sanchez.

Com es fabrica el tetra-brick?

Hola amics! aquí teniu informació sobre aquest producte que fem servir a diari sense donar importància.

En 1951 neix a Suècia aquest envàs de la mà de l'empresa Tetra pak. El nom de tetra brick ve dels primers envasos en forma de tetraedre per a contenir mig litre de llet i de la semblança a un maó (brick en anglès). Aquest envàs va suposar una revolució en aquest camp a causa del estalvi i comoditat a l'hora de transportar i emmagatzemar líquids com per exemple llet, begudes, brous etc...
El brick es compon de:
75% Cartró. Principal component, el qual li proporciona la consistència i rigidesa necessària. Per a això es necessita un cartró de major qualitat obtingut dels boscos del nord d'Europa amb la qual cosa, consumint aquest tipus d'envàs estem contribuint a la tala de milers i milers d'hectàrees de boscos anualment.
20% Polietilè. Impermeabilitza el cartró. Com tots els plàstics la seva procedència ve del petroli. Bastant contaminant a l'hora de la seva extracció.
5% Alumini. Impedeix la penetració de l'aire i la llum, conservant millor els aliments. L'alumini requereix una gran quantitat d'energia per a la seva fabricació, amb la consegüent contaminació ambiental que genera.
Per a un brick de 1 litre es necessita 20grs de paper, 5,7grs de polietilè i 1,5grs d'alumini. Reciclat del tetra brick A la dècada dels anys 90 (40 anys després de la seva creació) és quan es comença a tenir consciència del reciclat d'aquest envàs i sorgeixen empreses per a aquesta tasca. El reciclat del brick té diversos processos en els quals se separen aquests tres elements. En primer lloc aigua i energia per a “centrifugar” i poder separar el cartró del plàstic i l’alumini.

Per mantenir la producció actual a Espanya de tetrabriks s’han de talar 1700000 arbres dels boscos escandinaus, fent desapareixer la biodiversitat dels mateixos, al ser substituïts per plantacions monoespecífiques, a l’hora es necessari extreure 25200tn de bauxita per a processar-la i obtindre l’alumini, per produir una tona d’alumini calens de 4 a 5 tn de bauxita i consumir milions de barrils de petroli per l’etilè.
Despilfarro energètic en el transport de matèries primes des de grans distàncies. Les matèries primes recorren milers de km des de l’origen fins arribar a la fabrica que tetrapak te en Arganda del Rey (madrid), la pasta de cel·lulosa procedeix de la península d’Escandinavia, el polietilè procedeix del petroli d’orient mitjà, l’aulumini ve de països com Brasil, Rusia, Xina o Austràlia, el gas que es fa servir com a font d’energia, procedeix del nord d’Africa.

Pàgines d'interès:

http://www.muyinteresante.es/index.php/naturaleza/1305-icomo-se-reciclan-los-tetrabriks

http://www.ambiente-ecologico.com/revist36/barba36.htm

http://es.wikipedia.org/wiki/Tetrabrik

Todos los santos o Halloween?

El Día de Todos Los Santos es una solemnidad cristiana instituida en honor de Todos los Santos, conocidos y desconocidos, según el papa Urbano IV, para compensar cualquier falta a las fiestas de los santos durante el año por parte de los fieles. Aquí la tradición nos manda poner una vela por cada familiar fallecido, se suele celebrar una misa en la que cada cristiano se la ofrece a su difunto, incluso hay gente que prepara una cama para que el espiritu del difunto descanse esa noche en su hogar.
Sin embargo la festividad de Halloween es distinta a la que nosotros celebramos ya que se celebra la noche del 31 de octubre, ese último día, se suponía que los espíritus podían salir de los cementerios y apoderarse de los cuerpos de los vivos para resucitar. Para evitarlo, los poblados celtas ensuciaban las casas y las "decoraban" con huesos, calaveras y demás cosas desagradables, de forma que los muertos pasaran de largo asustados. De ahí viene la tradición de decorar con motivos siniestros las casas en la actual víspera de todos los santos y también los disfraces.
http://es.wikipedia.org/wiki/D%C3%ADa_de_Todos_Los_Santos
http://es.wikipedia.org/wiki/Halloween

Hola compañeros del pasado curso, ¿qué tal estáis?, ¿cómo habéis pasado el verano, y las vacaciones?
Estamos muy contentos de volver a estar con vosotros, pasamos un rato muy agradable y a la vez aprendemos algo cada día.
En este curso tenemos un profesor nuevo que todavía no lo conocemos bien, pero parece simpático y agradable.
Solo llevamos dos días y todavía no tenemos definido el programa del curso, pero poco a poco iremos avanzando.
Este año somos cinco y está la clase bastante animada, y con ganas de aprender mucho.

Berenar a l'escola Miquel Martí i Pol

El passat divendres dia 23 de maig els avis i les àvies del programa La gent gran surt a naveg@r vàrem anar a berenar a l'Escola Miquel Martí i Pol, convidats pels alumnes de 4rt, la classe dels druides.



Entre tots vàrem preparar un berenar segons les receptes tradicionals que la gent gran i els nens havíem compartit a través dels blogs.



Repartits en grups vàrem parar les taules, les vam decorar, vam preparar targetes amb els noms de tots els convidats, vam remenar ingredients a les peroles i moltes coses més que us ensenyem a les fotos.



Que bé ens ho vàrem passar!

Moltes gràcies druides

adivina, adivinanza

Hemos pensado que os gustaría saber algunas adivinanzas:

Zorra le dicen, ya ves,
aunque siempre del revés,
se la come el Japonés
y plato muy rico es.
Qué es?
Respuesta: (el arroz)

Sin mí no tendrías pan,
ni pasteles, ni empanadas
nazco verde y estoy dorado
por los días de San Juan.
Respuesta: (el trigo)

Soy amarillo por dentro
tengo blanco el cascarón
y aquí me hizo famoso
un tal Cristóbal Colon.
Respuesta: (el huevo)

Estando sano me cortan,
sin ser enfermo me curan
y en lonchas o pedacitos,
dicen que estoy exquisito.
Respuesta: (el jamón)

Es como algunas cabezas
y lleva dentro un cerebro,
si la divido en dos piezas
y la como, lo celebro.
Respuesta: (la nuez)

Si tú me quieres comer,
me verás marrón peludo
y no me podrás romper
porque por fuera soy duro.
Respuesta: (el coco)

Una señorita
va por el mercado
con su cola verde
y su traje morado.
Respuesta: (la berenjena)

Me abrigo con paños blancos
luzco blanca caballera
y por causa mía llora,
hasta la misma cocinera.
Respuesta: (la cebolla)

Para saber la respuesta, seleccionad la línea de ésta.

(Pedro Gomez, Marcelino Garcia, Jesús Fernández, Alicia Ramirez)

todo sobre el aceite de oliva

El aceite de oliva es un producto que se cultiva en españa, es un alimento que tiene muchas propiedades. También se usa para cosméticos, conservas, pastelería y sobretodo es un alimento muy necesario y natural para las personas. Va bien para la piel, los huesos y todo el organismo. En las ensaladas es muy apreciado pues tienen un sabor que es muy característico.

(fina gozálvez costa)

El encuentro con mis niños será con entusiasmo

¡Hola guapos! ¿como estáis? ¿os acordáis de los grillos? ¡que bien lo pasamos!

Próximamente de nuevo nos veremos; lo estoy deseando. Por fortuna las nuevas tecnologías nos aportan estas vivencias tan agradables.

Besos a todos, os quiere Lola.

punts de llibre de Sant Jordi

A classe hem estat fent punts de llibre per regalar als més estimats. Si us agraden us els podeu imprimir i recordeu: els heu de doblegar per la meitat, enganxar-los amb cola i retallar-los per la línia.

(Mª Rosa Oliveras, María Zarco, Clementa Molina)

Las espinacas ¡¡gran verdura!!

Las espinacas son excelentes, sanas y muy ricas en vitaminas y minerales, como por ejemplo: sodio, magnesio, potasio, calcio, etc.

Yo las compro cada lunes en un mercadillo; son muy frescas y a mi familia y a mí nos encantan, sobre todo cocinadas con garbanzos. También las comemos hervidas solamente o en tortilla.

Si tienes exceso de peso, con las espinacas puedes adelgazar. Como tienen mucha fibra favorecen el tránsito intestinal y además hacen que elimines líquidos. Por tanto favorecen a nuestros riñones. Por sus vitaminas y minerales previenen las anemias y cefaleas, entre otras.

( Manuela Pérez Flores y Juan Toro )

Semana Santa en mi pueblo

Lo típico de la provincia de Salamanca. El pueblo es Santibañez de Bejar. Para Domingo de Pascua de Resurrección es costumbre reunirse en grupos de amigos o familiares para salir al campo a comer el hornazo, compartirlo y pasarlo bien todos juntos. Este año el tiempo no nos acompañó por el frío y la nieve que cayó. El sábado no se salió al campo pero hicimos lo mismo en casa, lo pasamos muy bien. Nos juntamos 17 personas.

El hornazo es un rosco o tarta, un pan de un kilo con harina, anisines verdes, limón, azafrán, chorizo, salchichón y un huevo duro, todo en el centro del pan.

(Josefa Sanchez)

Dilluns de Pasqua

LA MONA


Una de les tradicions més arrelades a Catalunya és anar a menjar la mona el dilluns de Pasqua.
La mona, molts forasters poden pensar que es tracta d'un animal, però no és així, aquí la mona és un pastís fet amb pa de pessic i guarnit amb xocolata, mantega, fruites confitades...
Tradicionalment la mona la regala el padrí al seu fillol o fillola.
La mona es pot comprar a les pastisseries o es pot fer a casa. A mi m'agrada fer-me-la perquè hi poso els ingredients que més ens agraden a tots.

(Cristina Bergués)

Divendres Sant...

CASSOLETA

Un menjar típic de Divendres Sant és el que al meu poble anomenem cassoleta.

Ingredients per a 4 persones:
-1/2 kilo de bacallà remullat
-1 ceba
- 2 tomàquets
- 3/4 de kilo de carxofes
- un grapat de panses
- un grapat de pinyons
- vi ranci
- un parell d'ous durs

Preparació:
Es fregeix el bacallà en una paella i es reserva. En una cassola de fang s'hi fregeix la ceba i quan està enrossida s'hi afegeix el tomàquet ratllat, una mica de vi ranci i una mica d'aigua. Després s'hi posen les carxofes prèviament bullides, les panses i els pinyons. Es deixa una mica que faci xup-xup i finalment s'hi afegeix el bacallà i els ous partits per la meitat i es deixa cinc minuts més.

(Cristina Bergués)

El plato típico de Semana Santa de Casas Ibáñez (Albacete) es el “Desatascaburras”. Para hacer éste plato para 4 personas:
1º coceremos cuatro patatas y cuatro huevos. Los huevos los partiremos cada medio huevo en cuatros trocitos para que destaquen del puré.
2º machacamos las patatas en un mortero hasta hacer un buen puré
3º se va añadiendo aceite de oliva, pan rayado y bacalao desmigajado

(Pedro Gómez)

En Semana Santa, las comidas de siempre en mi familia suelen ser: Potaje de garbanzos con bacalao y de postre: arroz con leche, borrachuelos y roscos de huevo.
Los borrachuelos son unos dulces típicos de los Montes de Granada y los roscos son más conocidos por todo el país.

(Marcelino Garcia)

EL POSTRE

El postre típico de Semana Santa son las torrijas. Ésta es la receta:

Ingredientes:
- Leche
- Huevo
- Pan
- Azúcar
- Canela en rama y en polvo
- Aceite

Preparación:
Hervir la leche con la rama de canela. Cortar el pan en rodajas y mojarlo en la leche. Rebozar el pan en el huevo y freir con el aceite.
Poner en una fuente y espolvorear el azúcar junto con la canela en polvo.

(Manuel Estrada, María Zarco, Clementa Molina y Maria Rosa Oliveras)

Per Sant Josep...

Per Sant Josep lo més típic és la crema catalana. Una recepta que es perd a la memòria del temps. Jo sempre he vist sens falta, fer la crema per Sant Josep a la majoria de cases catalanes. Abans no es podia anar tant a les pastisseries i es feien els postres casolans.

LA RECEPTA:

Per un litre de llet
9 rovells d’ou
8 cullerades de sucre
50g de midó de menjar
Un tros de pell de llimona
Un tubet de canyella

Es posa tot en un bol i es barregen els ous, el sucre, el midó, la llet i es passa per un colador fi perquè no s’hi facin grumolls. Es posa en una cassola, s’hi afegeix la pell de llimona i la canyella. Es posa al foc i amb una cullera de fusta es va remenant sense parar i quan just comença a voler bullir es retira i s’aboca en una safata o en petites cassoletes. Hi ha un aparell que venen a les ferreteries que és un pal llarg amb una rodona plana al final, es posa al foc i es deixa que es posi ben roent (extremadament calent). S’espolvoreja la crema amb bastant sucre i s’hi passa per sobre el ferro roent tantes vegades com calgui perquè es torri el sucre.

(Margarita Maymó)

Voki

Gràcies als druides, nosaltres també hem après a fer vokis. Aquest és el nostre:


Get a Voki now!


Esperem que us agradi nens!

Època de refredats...

Com hem pogut comprovar, ara és època de refredats i nosaltres els grans tenim molts remeis casolans per alleujar-nos el malestar. Aquests són alguns dels que hem recopilat:

Pel mal de coll: fer fondre grassa de gallina i es guarda amb una terrina de fang. Dura molt, no hi fa res que es faci rància. Abans d’anar a dormir s’unta el coll i s’ha d’embolicar amb un drap. Ha de ser d’autèntica llana, o millor d’estam.

(Margarita Maymó)

El nostre pare quant estàvem refredats ens donava un suc de taronja amb molt de sucre al matí, i ens deia que estovava el pit. També ens feia aigua de farigola bullida o escaldada i ens ho donava per veure amb dues cullerades de sucre ben calentó. Al meu germà i a mi ens agradava molt i ens trobàvem millor.

(Aurèlia Plans)

Para aliviar los síntomas del resfriado y la fiebre: poner a hervir un poco de romero en una cazuela, dejar reposar y colar. Tomarlo tibio.

(Marta Filipozzi)

Remei pel mal de coll i la tos

Pel mal de coll:Fer una torrada i regar-la amb vinagre, embolicar-la amb una gassa i posar-la al voltant del coll (ha de estar ben calenta). Es traurà al cap d’una hora com a mínim.

Per la tos: posar a bullir un pot amb mig litre d’ aigua i quan bulli afegir-hi un parell de cullerades soperes de te de roca ( una herba medicinal que trobaràs en “herboristeries” o farmàcies). Deixar-la reposar uns cinc minuts i després colar-la. En tindràs per unes 3 0 4 vegades. Al prendre-la ensucra-ho amb mel.

(Cristina Bergués)

Jo al matí exprimeixo una taronja i una limona i em va molt bé, i també una cullerada de mel.
La taronja té diferents substàncies que contribueixen a millorar el bon estat de l’organisme. Entre elles detaquen el calci, fòsfor, ferro, magnesi, potasi, sosa i sobretot vitamines. En concret, el calci facilita el desenvolupament dels ossos dels nens.
Ja sabeu nens: el que heu de menjar són moltes taronges!

(Angel Rodriguez)

Lo millor pel refredat es prendre el suc de dues llimones barrejat amb mel una mica calentes.
També hi ha un altre remei que és molt efectiu: per exemple eucaliptus barrejat amb romaní i farigola tot plegat ben calent amb una mica de mel o sucre cremada barrejada amb vi ben calent i suar molt abans d’anar a dormir.
Un remei molt antic de quan jo era jove: prendre’s mitja ampolla de conyac ben calenta i ficar-se al llit amb el cap tapat i a suar! (Però això ja no es fa!!)

(Nicolas y Angelina)

Mentre treballem

Aquesta és la pinta que tenim mentre fem feina. Us agrada?

Benvinguts al blog dels naveg@nts de Barberà

Volem presentar-nos, som l’alumnat del projecte “LA GENT GRAN SURT A NAVEG@R, I tu per què no?”, un grup molt nombrós de persones grans de Barberà del Vallès que volem aprendre tot el que puguem, i una mica més, sobre Internet i la xarxa en general. De fet, alguns de nosaltres, ja portem uns quants anys treballant i ja hem compartit, amb els nens i les nenes de les escoles de Barberà, opinions, records, coneixements i moments molt entranyables.

Enguany treballarem plegats amb el CEIP MIQUEL MARTÍ I POL, concretament amb l’alumnat de 4rt: ELS DRUIDES. Des d’aquí, els volem fer arribar una abraçada molt forta!!

Avui ens hem reunit tots per crear aquest blog i ens hem organitzat. Les fotos en donen testimoni.

El blog “La Gent Gran surt a Naveg@r” pretén ser un racó on recopilar i compartir amb els nens i les nenes, i també amb tothom que ho desitgi, els nostres coneixements, les experiències i, sobretot, la il·lusió.

De manera molt especial, esperem que totes les nostres aportacions serveixin per col·laborar en el projecte “Pensem en verd” que es du a terme des del CEIP Miquel Martí i Pol, de Barberà del Vallès.