Records del meus 10 anys a la Escola
La meva escola ha estat l’escola Nacional de Barberà, hi vaig anar als anys 40, i el que amb més il•lusió esperava sempre eren les festes de Nadal, era tot un esdeveniment, fèiem uns tallers fent coses molt diferents del què fèiem durant el curs, pintàvem gerros o dibuixàvem un quadret i sobre tot aprendre un vers molt llarg sempre dirigit al caliu familiar, eren uns dies entranyables. El vers ens el deixaven parla en català.
Pel què fa a les assignatures tot estava resumit en un sol llibre una enciclopèdia que passava de germans més grans o de familiars que ja no la utilitzaven i tots teníem aquest llibre ben atrotinat i amb el nom de tots els que ja l’havíem fet servir. Jo quan veig els llibres que avui porten les meves nétes tinc una “enveja “ sana de macos que els trobo. Les assignatures més importants era l’Història d’ Espanya, sobre tot els Reis Catòlics, Reis Gots que encara recordo alguns noms de tan repetir-los, de geografia estudiàvem les Capitals d’ Espanya, els rius i muntanyes, per cert les capitals les estudiàvem cantant, cosa que a mi m’agradava molt. Aritmètica teníem unes petites llibretes amb les quatre normes, i de més grans les mateixes llibretes, amb problemes segons cada edat, per cert les 4 taules també les apreníem cantant igual que els rius i muntanyes d’Espanya. La Història Sagrada era una de les més importants doncs és a la que dedicàvem més temps, ens sabíem totes les cançons del més de Maria, el capellà venia cada 15 dies per saber com érem d’aplicades en aquesta matèria. Urbanisme, aquí apreníem a ser educats en general i molt respectuosos amb la gent gran. Cosa que trobo a faltar a molts dels infants que creixen.
Pel que fa a estudiar ho fèiem cada dia a casa nostra una part del que tocava i l’havíem de saber de memòria al dia següent. La veritat és que teníem molt temps per jugar al carrer i no estàvem gens nerviosos, la paraula estrès no existia. Sovint ens feien cantar el “cara el sol” i “viva Espanya”. Sortides en fèiem una a l'any que era anar a Barcelona tot el dia. Visitàvem la fira de mostres, piscines i esports, la fàbrica de Xocolates Joncosa, al port de Barcelona, a l'escullera, ens ho passàvem molt bé quan pujàvem a la "golondrina" i donàvem una passejades pel port, em semblava anar en un creuer, acabàvem a banyar-nos a la platja de Sant Sebastià, dinàvem el que portàvem a la carmanyola,a la tarda tornàvem carregats de propagandes de la fira i molt il•lusionats. També celebràvem totes les festes tradicionals com anar al Bosc el Dijous Gras a berenar. També teníem un jardinet compartit a fora al pati que el cuidàvem molt per veure qui tenia les flors més boniques.
Pel que fa a estudiar ho fèiem cada dia a casa nostra una part del que tocava i l’havíem de saber de memòria al dia següent. La veritat és que teníem molt temps per jugar al carrer i no estàvem gens nerviosos, la paraula estrès no existia. Sovint ens feien cantar el “cara el sol” i “viva Espanya”. Sortides en fèiem una a l'any que era anar a Barcelona tot el dia. Visitàvem la fira de mostres, piscines i esports, la fàbrica de Xocolates Joncosa, al port de Barcelona, a l'escullera, ens ho passàvem molt bé quan pujàvem a la "golondrina" i donàvem una passejades pel port, em semblava anar en un creuer, acabàvem a banyar-nos a la platja de Sant Sebastià, dinàvem el que portàvem a la carmanyola,a la tarda tornàvem carregats de propagandes de la fira i molt il•lusionats. També celebràvem totes les festes tradicionals com anar al Bosc el Dijous Gras a berenar. També teníem un jardinet compartit a fora al pati que el cuidàvem molt per veure qui tenia les flors més boniques.
Aurèlia Plans Vinardell
