com era l'escola

martes, 16 de febrero de 2010


Vaig començar mol petita a la escola republicana a Cerdanyola, des de l'any 1934 fins al 1945, llavors les classes eren en català, però fins l'any 39 que va acabar la guerra civil, desprès les classes eren en castellà. Encara que era molt petita me’n recordat sempre, quan es va acabar la guerra tenia set anys, el canvi va ser total, sempre vaig anar ala escola nacional, fins els tretze anys que vaig començar a treballar prohibit parlar català resar molt llegir i escriure en castellà i vam començar de cero, al matí canta al arribar el cara el sol, també moltes matèries les vam aprendre canta’n les taules de multiplicar, els rius, les muntanyes, els dies dels mesos, les províncies les limitacions territorials, no m’estranya érem dels tres anys fins quan plegàvem totes amb una sola mestra, nomes nenes, les grans ajudaven a la mestra a ensenyar a les més petites, i també ens ensenyaven a fer labors de costura, i cosa que ens va anar be, llibres un, que per sobre parlava una mica de tot, un de ortografia i un del cel, vosaltres que teniu la sort de tenir mes mestres de anar per edats, tenir mols llibres, mol ben documentats, seria una llàstima que no ho aprofitéssiu es tan bonic saber, sobren grans horitzons a vegades crec que ho teniu massa fàcil, les dificultats fan aguditzar l’enginy.

Margarita Maimó

Vivències de l’evolució de l’ensenyament

jueves, 11 de febrero de 2010

  Alumnes de l'Escola Espanyola de la Massana (Principat d'Andorra)

La meva visió serà com a mestra que ha viscut l’escola des de dins al llarg de més de trenta anys.
Durant tot aquest temps l’escola ha sofert una gran evolució.
La meva primera escola va ser com a mestra substituta en una escola unitària on els nenes anaven amb el mestre i les nenes amb la mestra . Tenia nenes des dels 6 anys fins als catorze. Als matins fèiem les assignatures corresponents i per les tardes ens dedicàvem més que res a fer labors. En total m’hi vaig estar tres mesos i mig. Me’n recordo que a final de curs es passava una prova per comprovar si  les alumnes tenien els coneixements suficients per passar de curs.
Llavors treballàvem fins a mig juliol i aquest mes, només fèiem classe pels matins i jo em passava totes les tardes corregint els exàmens.
La meva incorporació com a mestra propietària va ser al finals del anys 60 a una escola rural al Pirineu on hi havia nens i nenes de totes les edats des de parvulari fins a 8è . En total eren 17 però malgrat no se molts si que representava una gran dedicació per part meva per tal de distribuir bé el temps per dedicar a cada grup, i al mateix temps que els altres tinguessin treball suficient per fer. Els dissabtes pel matí també es treballava, s’explicava a tots l’evangeli que tocava aquell diumenge i se’n feia un dibuix i una petita còpia. També vaig començar a fer classes de comptabilitat a noies més grans i les portava a examinar a Lleida. Allí hi vaig romandre 3 cursos.
El 1971 vaig aterrar a Santa Maria de Barbarà (Avui Barberà del Vallès). Aquell any s’hi havia obert un col•legi nou dit Elisa Badia i faltaven mestres, en total crec que ens hi varem incorporar uns 8. En quest col•legi cada mestre/mestra tenia un curs(,màxim dos) amb la curiositat de que els nens anaven amb el mestre i les nenes amb la mestra. A part de no anar junts també estaven en diferents parts de l’edifici, encara que es ajuntaven a l’hora del pati. Les classes eren molt nombroses i passaven de la quarantena d’alumnes per aula.
Del 1980 fins al 1989 vaig treballar a l'Escola Espanyola de la Massana al Principat d'Andorra on se seguia el mateix sistema d'ensenyament que l'espanyol.
Des de l'inici de l'exercici de la meva carrera he viscut molts canvis en l’ensenyança. Al començament ( anys 60) , l’únic llibre que existia eren les enciclopèdies. En un sol llibre si trobaven totes les matèries. Al finalitzar aquella dècada això va canviar i cada matèria tenia el seu llibre corresponent i es va fer més palès quan el 1970 es va promulgar la Ley General de Educación , que dividia l’ensenyament en tres cicles: Cicle Inicial , Cicle Mig i 3er cicle (Cicle Superior). Durava dels 6 als 14 anys.
El 1990 es va promulgar la LOGSE ( Ley Orgánica General del Sistema Educativo ) on quedava estipulat l’Educació Primària Obligatòria del 6 als 12 anys.
I a partir d’aquí acaba la meva vivència ja que encara que s’ha promulgat alguna Llei més i s`han fet canvis dins de l’escola,  això ja queda fora de la meva història.

Cristina Bergués

Las asignaturas de mi Escuela

martes, 9 de febrero de 2010

La Escuela donde yo estudie primaria se llamaba Graduada José Calvo Sotelo. Empecé el colegio el 1942 en la ciudad de Almería termine el año 1949.En Septiembre de 1949 estudie en la Escuela Industrial de Barcelona donde estudie Maestro Industrial de Taller acabando el año 1955.En la escuela de Almería había siete clases, y las asignaturas eran las siguientes:  Matemáticas, historia sagrada, Religión, Geografía, Gramática, Historia de España, Geometría y Dibujo. En el último curso con 14 años en Matemáticas llegamos hasta Algebra. Cada día hacíamos de tres a cuatro asignaturas. Actualmente tengo 74 años y recuerdo con alegría que las cuatro reglas sumar, restar, multiplicar, dividir y las primeras letras me las enseño mi abuelo, pues yo me crie en un cortijo y hasta los 6años no fui al colegio. Recuerdo con cariño los ríos de España, Miño, Tajo, Duero, Guadiana, Guadalquivir, desembocan en el Océano Atlántico Ebro, Júcar y Segura en el Mar Mediterráneo. También de los principales Reyes Godos, Ataulfo, Recaredo, Wamba y Don Rodrigo. Hacíamos fiesta en el colegio los jueves por la tarde. Recuerdo con cariño a nuestro Director Don. Julian Jimenez una excelente persona.


Gabriel Artés

Mis recuerdos de la escuela en Aceuchal Provincia de Badajoz

Hoy nos ha tocado escribir del cambio que se ha operado en la enseñanza, recuerdo que al principio, me llevaban mis primas que eran mayores a la escuela de doña Beatriz, por esa fecha tendría yo tres o cuatro años y me juntaba con su hija aunque ella era algo mayor que yo pero cuando salíamos a la plaza que era donde se hacia el recreo jugábamos todas juntas y se llamaba Delfina y yo a mi edad ya pensaba que si yo algún día tenía una hija le pondría ese nombre. Pero tuvieron la mala suerte que se fue de este mundo con tan solo 12 años y a partir de esa fecha o poco tiempo después se marcharon del pueblo y ya no recuerdo nada mas de ella.


Pero para esa fecha yo iba a otra escuela donde la maestra se llamaba doña Concha Pimienta y ahí fue donde yo hice parte de mi trayectoria escolar y tuve la desgracia de perder a mi padre y la suerte ganar los mejores premios, que eran dos libros cada uno de tema diferente de uno no recuerdo nada pero del otro era de poemas (olvidaba decir que me gusta mucho escribir) y además tengo muy buena memoria, al final me he decidido y he cogido lápiz y libreta y poco a poco me fueron viniendo todos a la memoria, en otro momento os los escribiré


Algunas veces nos llevaban de excursión a monte virgen que es una iglesia que hay entre Villalba y Aceuchal, también nos llevaron a Mérida y una compañera nos escribió una canción y fuimos cantándola todo el camino después doña Concha le dieron plaza en su pueblo y nos graduaron, en aquel momento yo no tenía ni idea de que significaba aquello pero ahí supe lo que es estudiar y aprender a bordar y también hacer otras manualidades y allí estuve y hasta los 12 años.
 
Maria Gutierrez

L a escuela franquista

martes, 2 de febrero de 2010


Esta escuela estaba en un pueblo de Jaén que se llama Beas de Segura era a la escuela del señor Miguel.
La escuela franquista del año 1947 iba a una escuela privada, porque no había dinero para pagarle al profe pues mi padre le pagaba con una carga de leña que le traía porque no se podía pagar con dinero.
EL maestro se llamaba Miguel, el colegio era una habitación cuadrada que este señor tenía en su casa, con una mesa en medio ha tenia una vara tan larga que desde la mesa nos alcanzaba atados el que hablaba o se distraía con algo le daba un palo. El profesor era un señor mayor de 60 años con muy mal genio no se si tenía bronquitis o que le pasaba, lo que recuerdo es que tenía un cacharro al lado de la mesa lleno de ceniza y cuando le daba un golpe de tos lo echaba allí.

MARICARMEN HERRERA PERONA

La escuela en los años 40

Esta escuela estaba en el pueblo y el pueblo era Beas de Segura provincia de Jaén, al profesor le llamaban el manquillo.
Como era la enseñanza en los años cincuenta cuando yo empecé a ir al colegio de los 6 años (1946), hasta los 8 años el colegio era en una casa particular íbamos de 15 a 20 niños y el profesor era un señor que sabia bastante pero no tenia titulo y era un señor mayor, a los 8 años ya deje de ir al colegio porque tenía que ayudarles a mis padre a trabajar en el campo y de 8 a los10 años iba por la noche a otro profesor a que me diera clase para aprender algo mas, así es que mi enseñanza fue muy pobre. A partir de los 10 años ya no fui mas al cole porque yo era de un pueblo pequeño y colegio del estado no había, así es que esta ha sido mi infancia de aprendizaje muy corto pero muy intenso este relato ha sido mis historia este que les saluda


TOMAS MUÑOZ MARTINEZ