De les 5r... RECICLAR

viernes, 13 de febrero de 2009


El reciclatge, es la Técnica de aprofitar un desfet Amb una matèria o objecte, per un nou us o utilització. El reciclatge es pot fer una recol·lecció selectiva de alguns elements, i processar-los per donar-los una nova utilitat, en alguns casos la mateixa matèria per els que foren fabricats, o de una qualitat inferior, com en el casos del plàstics.

Exemples:

Reciclatge del vidre verd , de algunes ampolles de que es poden fer espalmatòries gerros, rellotges de sorra etc. Etc.

Reciclatge del envàs de cartró del sabó en pols, per la rentadora.

En mols casos son cilíndrics, en aquets casos , es poden fer uns

Tamborets, podent-los folrar de paper o de roba, també de plàstic.

Ricart Traver i Nati Ortigosa

DE las 5r... REPARAR

jueves, 12 de febrero de 2009


Es el hecho de en vez de tirar un electrodoméstico, repararlo.

Antiguamente toda clase de electrodomésticos se reparaban y así no se tiraban y se respetaba el medio ambiente cosa que no se hace ahora .esto es una actitud que beneficiaria a todo el mundo… Es una faena , que cuando un automóvil por desgaste o haya sido mal tratado hay que reparar ahora es muy fácil porque se cambian las piezas y en seguida se arregla la avería, Todo lo contrario que antes que había que hacer las piezas a mano y tenían que ser grandes artistas por eso reparar ahora no tiene dificultad alguna en la actualidad no tienes más que pedir las piezas montarlas y ya está todo arreglado!
Angel Rodriguez

De les 5r... REDUIR


Aquesta paraula significa en primer lloc que em de intentar reduir el màxim tot allò que pugi perjudicar el medi ambient.

Això implica que al anar a comprar em de fer servir la bossa del pa, el cabàs de la compra o el carro, d’aquesta manera reduïm las bosses de plàstic o de paper que ens omplen les deixalles de seguida, també ens em de acostumar a la nostra casa saber reduir-ho tot com per exemple l’aigua del wàter no tirant tant sovint la cadena o quan ens rentem les dents o las mans recordar-nos de tanca l’aixeta, també tanca las portes quan entrem o sortim de las habitacions per tal de conservar l’escalfor, també apagar els llums quan no som els llocs per tal de reduir energia.

Aurèlia Plans

De les 5r...REUTILITZAR

martes, 10 de febrero de 2009


Reutilitzar és l’acció de tornar a utilitzar els productes. És donar un nou ús a un producte, per exemple un ordinador portàtil en desús, pot convertir-se en una màquina d’escacs. I convinant diferents productes poden convertir-se en escultures.
S’imposa , doncs, l’aplicació d’una política de reutilització. La Unió Europea ha establert que els fabricants de envasos i embolcalls són responsables dels seus productes . A Alemanya, des del 2003, s’estimula la reutilització dels envasos plàstics, vidre i llaunes, pagant un percentatge al venedor. Pràctiques semblants es fan a Irlanda i Dinamarca.
Perquè al nostre país no es prenen mesures similars, i es responsabilitza a les empreses de plàstic i d’altres productes que inunden de residus el nostre territori?
El que s’ha de fer és reduir el consum d’allò que no es necessita, reemplaçar els productes de vida curta, en reutilitzar i reparar, deixant el reciclatge com a últim recurs.


Cristina Bergués

reciclaje

A quien le interese este escrito le contaré que hasta donde la memoria me alcance siempre se recicló los desperdicios que se podían manipular.
No siempre se ha vivido en la opulencia que ahora se conoce, ni se ha desperdiciado tanto como en nuestro actual mundo de opulencia.
Cuando era pequeña, y de eso hace mucho, mucho tiempo, hablo del año 1948, poco después de la segunda guerra mundial, porque es esa que yo viví ya que soy Italiana.
Decía que cuando era pequeña, mi madre estaba obligada a reciclar todo lo que podía, ya que faltaba la materia prima para fabricar cualquier tipo de material, sea de vidrio, que de papel, que de lata. Para faltar, faltaban también las fábricas ya que estaban todas bombardeadas.
Recuerdo como ella recogía todo el papel que caía en sus manos y lo ponía en un cubo lleno de agua y después cuando estaba bien mojado lo prensaba con las manos y lo dejaba secar. Una vez seco, alimentaba el fuego de la estufa para hacer comida y calentarnos.
¡Cuántos recuerdos!! Por ejemplo, yo era pequeña pero ya sabía que no podía desperdiciar los cuadernos de la escuela como se hace hoy en día, porque estos costaban mucho ya que había pocos.
Recuerdo que no existió el papel higiénico hasta el asentamiento de los americanos en mi tierra. Y vosotros os preguntareis como nos limpiábamos, pues con el papel del periódico y agua fría, porque la caliente era destinada para bañarse cuando se podía porque era un bien muy preciado y se tenía que calentar en el fuego y así consumir más carbón y papel prensado.
Bien, podría escribir de muchas más cosas que se hacía para reciclar, pero me parece que me he extendido demasiado. Lo único que os puedo decir es QUE ENTONCES NO SE LLAMABA RECICLAR SE LLAMABA SOBREVIVIR.

MARTA FILIPOZZI

Eco-tots

miércoles, 4 de febrero de 2009

Quan parlem d’ecologia, en realitat parlem de nosaltres, ja que nosaltres també formem part de l’ecosistema, que tant sovint maltractem amb les nostres actituds sense tenir consciència de que sigui així. Per això és especialment important el projecte intergeneracional que estem duent a terme entre alguns dels grups del taller “La gent gran surt a naveg@r” i els nens i nenes de la classe dels Baobabs del CEIP Miquel Martí i Pol. Els nens i nenes estan aportant un granet de sorra, i ens han convidat a participar del seu projecte “Pensem en verd”, perquè junts puguem aprendre, aprofitant el seu esperit àvid de coneixements i la nostra experiència, que puguem millorar les nostres actituds i potenciar el respecte vers la natura. D’aquesta manera pensem que podem contribuir a tenir un futur en comú una mica millor i, a través del bloc, mostrar aquesta preocupació que ja ens ve donada per altres persones que porten molt de temps treballant en aquest sentit i ens traspassen els seus aprenentatges. Un exemple són les 3 R, el RECICLAR, REUTILITZAR i REDUIR, que amb el temps s’han afegit dues més, REPARAR i REEMPLAÇAR; aquestes paraules faran de fil conductor de totes les entrades sobre aquest tema que anem penjant en aquest bloc. Perquè nosaltres com a gent gran, també tenim moltes coses a dir i molta experiència ecològica que compartir amb els nens/es i amb tothom.

Transformación de un pueblo

martes, 27 de enero de 2009

Iniciamos un nuevo curso hablando de lo que fue la transicion en nuestro pueblo, y como afecto en nuestras vidas. Esto sera un recorrido de nuestros trabajos en general, nuestras calles, de cómo se fue transformando, como era nuestra vida en el pasado, sin olvidar la transformación de la cooperativa, de cómo ha ido aumentando la población.Ha sido tan grande la transformación que hoy Barberá es desconocida. A continuación la gent gran iremos publicando algunas vivencias.

Cuento para mis nietas

jueves, 22 de enero de 2009

Cuando yo era pequeña, mi abuela me contaba cuentos, los mismos que yo, cuando hago de canguro tengo que contar a mis nietas, cuentos que como mínimo son tres.
En los cuales invento si no me acuerdo y ella me dicen "abelita" pues me llaman así. La pequeña me dice eso no es así , te equivocas y tengo que pensar como lo conté anteriormente, uno de ellos es este:

Un buen día paso un pajarito por delante de una ventana y dijo buenos días Leonor, que estaba bordando se quedó asombrada al escuchar que un pajarito le pudiese hablar. Le preguntó cómo es que puedes hablar y que puedo hacer por ti?
El pajarito le dijo soy un príncipe y la bruja piruja me hechizó, si me pudieras ayudar te estaría muy agradecido. la niña que era muy valiente le dijo ¿que tengo que hacer?
Lo primero es ir a la casa del gigante y coger un trozo de pan que esté comiendo, pero es muy peligroso.
No importa respondió la niña valientemente. La niña se fue muy contenta de poder ayudar a su amigo. Estaba el gigante comiendo y Leonor escondida cuando de pronto empezó a toser por que la pimienta estaba volcada en la mesa, Leonor sin ser vista cogió el pan y salió corriendo.
despés fue a la casa de la Luna de cual salió una viejecita y le dijo no te puedes quedar aquí pues viene muy cansada y se enfadara si te encuentra aquí. Leonor de dijo. Es que necesito un pelo para ayudar a un amigo, y la viejecita le dijo: bueno te dejaré, pero enseguida te marcharás y asi quedo la cosa. Cuando vino la Luna enseguida se durmió y la niña aprovechó para quitarle el pelo. Luego fue a casa de bruja piruja y en el jarcdín tenia unas plantas que la niña cortó aprovechando que no estaba. subió al castillo que estaba en la montaña , pero no podía pasar pues una zarza se lo impedía, muy decidida la niña le dijo: abrete zarza que para mayo florida estarás, tiró el pelo y la zarza se abrió y pudo pasar.
Después se encontró unos fieros leones que le impedían la entrada, pero ella no se asustó, les echó el pan del gigante y los leones se quedaron de piedra , depués puso las plantas sobre la mesa y el pajarito que estaba allí picó la planta y !ohhh! el pajarito se convirtió en un guapo príncipe, Leonor se enamoró enseguida y como el ya la quería pues se casaron y fueron felices, comieron perdices y ami no me dieron por que no quisieron, y colorín colorado este cuento se ha cabado.

Para mis niñas de su abuela Tere

María Teresa Tomás

Felicitacón de Navidad

martes, 16 de diciembre de 2008

Fem, un mon millor i que la pau i la felicitat sigui present en cada reco del la terra.
Els alumnes de i tu perquè no? Us desitgem Felicitat i Prosperitat per tothom .
Bon Nadal i que el proper any 2009 sigui venturós.

¿Cómo lo hacíamos sin plástico?

martes, 9 de diciembre de 2008

Entonces como no habia plasticos, o no se utilizaba todavia como envase, así que aunque habia agua corriente, la gente prefería el agua de fuente, aquí en barbera pasaban camiones con garrafas de agua para vender, cada uno tenia una bocina característica para saber quien era, incluso en las fabricas se colgaba un botijo de arcilla del todos podian beber. Si tu entregabas una vacía te daban una llena así que no se desechaba ningun envase, el agua se extraía de la fuente de Can Llobateres y la competencia venia de San Feliu del racó pasaban por la zona industrial y por la ciudad.
En cuanto a la compra de comida se utilizaba un cenacho (un cesto de mimbre) para transportarla, todo era a granel así se utilizaba papel de estraza a veces en forma de cucurucho o tipo bolsa pero sin asas, siempre todo de papel.Los yogures en vidrio y retornables, la leche tambiem.


Frnacesc Roig, Encarna Ramos, Maria García.

Fabricació plàsctic

El desenvolupament d'aquestes substàncies es va iniciar en 1860, quan l'inventor nord-americà Wesley Hyatt va desenvolupar un mètode de processament a pressió de la piroxilina, un nitrat de cel·lulosa de baixa nitració tractat prèviament amb alcanfor i una quantitat mínima d'alcohol. El seu producte, patentat amb el nom de cel·luloide, es va utilitzar per a fabricar diferents objectes, des de plaques dentals a colls de camisa i també el cinema
Els plàstics s'empren també per a fabricar carcasses per a equips d'oficina, dispositius electrònics, accessoris petits i eines, joguines, maletes i equip esportiu.
Una de les operacions més comunes és la extrusió. Una màquina de extrusió consisteix en un aparell que bomba el plàstic a través d'un motlle amb la forma desitjada.

Reciclatge i medi ambient

És fàcil percebre com les deixalles plàstiques, per exemple d'envasos de líquids com l'oli de cuina, no són susceptibles d'assimilar-se de nou en la naturalesa, perquè el seu material triga aproximadament uns 500 anys en degradar-se.
Davant aquesta realitat, s'ha establert el reciclatge de tals productes de plàstic, que ha consistit bàsicament en recollir-los, netejar-los, seleccionar-los per tipus de material i fondre'ls de nou per a usar-los com matèria primera addicional, alternativa o substituta per al modelat d'altres productes.
Josefa Sanchez, Frnacisco Gomez, Isaac Macho, Eduardo Redondo, Teresa Tomás.

Com es feia sense tetrabrik?

sábado, 22 de noviembre de 2008


Ara es fa servir en productes com llet, galetes, sucs i vi, com que abans no es feia servir el tetrabrik, la llet l’anàvem a buscar a les granges, feiem servir una lletera d’alumini o segons el poble fins i tot anaven per les cases de la gent venent-la, a més calia bullir la llet per tal d’eliminar els microbis, que també es feia en un gerro de cuina no en el microones. Com era llet natural se li feina una capa de nata que al que li agradava la posava a un tros de pa i se la menjava.

Les galetes es compraven en llaunes metàl·liques, o en caixes de cartró,

El suc llavors no el venien en botigues, un se’l feia a casa natural, i era molt millor, ja que mantenia totes les seves vitamines.

En quant al vi, es venia en ampolles de vidre, en bota, en garrafa o en barrica que un havia de curar amb sofre perquè el vi no l’agries.

Francisco menor, José Priego, Lorenzo Ojeda, Mª Rosa Olivera,Manuel Estrada, Clementa Molina, Maria Zarco, Alfonso Sanchez.

Com es fabrica el tetra-brick?

jueves, 13 de noviembre de 2008

Hola amics! aquí teniu informació sobre aquest producte que fem servir a diari sense donar importància.


En 1951 neix a Suècia aquest envàs de la mà de l'empresa Tetra pak. El nom de tetra brick ve dels primers envasos en forma de tetraedre per a contenir mig litre de llet i de la semblança a un maó (brick en anglès). Aquest envàs va suposar una revolució en aquest camp a causa del estalvi i comoditat a l'hora de transportar i emmagatzemar líquids com per exemple llet, begudes, brous etc...
El brick es compon de:
75% Cartró. Principal component, el qual li proporciona la consistència i rigidesa necessària. Per a això es necessita un cartró de major qualitat obtingut dels boscos del nord d'Europa amb la qual cosa, consumint aquest tipus d'envàs estem contribuint a la tala de milers i milers d'hectàrees de boscos anualment.
20% Polietilè. Impermeabilitza el cartró. Com tots els plàstics la seva procedència ve del petroli. Bastant contaminant a l'hora de la seva extracció.
5% Alumini. Impedeix la penetració de l'aire i la llum, conservant millor els aliments. L'alumini requereix una gran quantitat d'energia per a la seva fabricació, amb la consegüent contaminació ambiental que genera.
Per a un brick de 1 litre es necessita 20grs de paper, 5,7grs de polietilè i 1,5grs d'alumini. Reciclat del tetra brick A la dècada dels anys 90 (40 anys després de la seva creació) és quan es comença a tenir consciència del reciclat d'aquest envàs i sorgeixen empreses per a aquesta tasca. El reciclat del brick té diversos processos en els quals se separen aquests tres elements. En primer lloc aigua i energia per a “centrifugar” i poder separar el cartró del plàstic i l’alumini.

Per mantenir la producció actual a Espanya de tetrabriks s’han de talar 1700000 arbres dels boscos escandinaus, fent desapareixer la biodiversitat dels mateixos, al ser substituïts per plantacions monoespecífiques, a l’hora es necessari extreure 25200tn de bauxita per a processar-la i obtindre l’alumini, per produir una tona d’alumini calens de 4 a 5 tn de bauxita i consumir milions de barrils de petroli per l’etilè.
Despilfarro energètic en el transport de matèries primes des de grans distàncies. Les matèries primes recorren milers de km des de l’origen fins arribar a la fabrica que tetrapak te en Arganda del Rey (madrid), la pasta de cel·lulosa procedeix de la península d’Escandinavia, el polietilè procedeix del petroli d’orient mitjà, l’aulumini ve de països com Brasil, Rusia, Xina o Austràlia, el gas que es fa servir com a font d’energia, procedeix del nord d’Africa.
Pàgines d'interès:

Todos los santos o Halloween?

martes, 28 de octubre de 2008




El Día de Todos Los Santos es una solemnidad cristiana instituida en honor de Todos los Santos, conocidos y desconocidos, según el papa Urbano IV, para compensar cualquier falta a las fiestas de los santos durante el año por parte de los fieles. Aquí la tradición nos manda poner una vela por cada familiar fallecido, se suele celebrar una misa en la que cada cristiano se la ofrece a su difunto, incluso hay gente que prepara una cama para que el espiritu del difunto descanse esa noche en su hogar.
Sin embargo la festividad de Halloween es distinta a la que nosotros celebramos ya que se celebra la noche del 31 de octubre, ese último día, se suponía que los espíritus podían salir de los cementerios y apoderarse de los cuerpos de los vivos para resucitar. Para evitarlo, los poblados celtas ensuciaban las casas y las "decoraban" con huesos, calaveras y demás cosas desagradables, de forma que los muertos pasaran de largo asustados. De ahí viene la tradición de decorar con motivos siniestros las casas en la actual víspera de todos los santos y también los disfraces.
http://es.wikipedia.org/wiki/D%C3%ADa_de_Todos_Los_Santos
http://es.wikipedia.org/wiki/Halloween

martes, 21 de octubre de 2008

Hola compañeros del pasado curso, ¿qué tal estáis?, ¿cómo habéis pasado el verano, y las vacaciones?
Estamos muy contentos de volver a estar con vosotros, pasamos un rato muy agradable y a la vez aprendemos algo cada día.
En este curso tenemos un profesor nuevo que todavía no lo conocemos bien, pero parece simpático y agradable.
Solo llevamos dos días y todavía no tenemos definido el programa del curso, pero poco a poco iremos avanzando.
Este año somos cinco y está la clase bastante animada, y con ganas de aprender mucho.

Berenar a l'escola Miquel Martí i Pol

martes, 27 de mayo de 2008

El passat divendres dia 23 de maig els avis i les àvies del programa La gent gran surt a naveg@r vàrem anar a berenar a l'Escola Miquel Martí i Pol, convidats pels alumnes de 4rt, la classe dels druides.



Entre tots vàrem preparar un berenar segons les receptes tradicionals que la gent gran i els nens havíem compartit a través dels blogs.



Repartits en grups vàrem parar les taules, les vam decorar, vam preparar targetes amb els noms de tots els convidats, vam remenar ingredients a les peroles i moltes coses més que us ensenyem a les fotos.



Que bé ens ho vàrem passar!

Moltes gràcies druides