Fabricació plàsctic

El desenvolupament d'aquestes substàncies es va iniciar en 1860, quan l'inventor nord-americà Wesley Hyatt va desenvolupar un mètode de processament a pressió de la piroxilina, un nitrat de cel·lulosa de baixa nitració tractat prèviament amb alcanfor i una quantitat mínima d'alcohol. El seu producte, patentat amb el nom de cel·luloide, es va utilitzar per a fabricar diferents objectes, des de plaques dentals a colls de camisa i també el cinema
Els plàstics s'empren també per a fabricar carcasses per a equips d'oficina, dispositius electrònics, accessoris petits i eines, joguines, maletes i equip esportiu.
Una de les operacions més comunes és la extrusió. Una màquina de extrusió consisteix en un aparell que bomba el plàstic a través d'un motlle amb la forma desitjada.

Reciclatge i medi ambient

És fàcil percebre com les deixalles plàstiques, per exemple d'envasos de líquids com l'oli de cuina, no són susceptibles d'assimilar-se de nou en la naturalesa, perquè el seu material triga aproximadament uns 500 anys en degradar-se.
Davant aquesta realitat, s'ha establert el reciclatge de tals productes de plàstic, que ha consistit bàsicament en recollir-los, netejar-los, seleccionar-los per tipus de material i fondre'ls de nou per a usar-los com matèria primera addicional, alternativa o substituta per al modelat d'altres productes.
Josefa Sanchez, Frnacisco Gomez, Isaac Macho, Eduardo Redondo, Teresa Tomás.